LITERATURA MEDIEVAL - RAMON LLULL

És interessant anar veient com neix la nostra història com a país i de la seva mà, com va creixent poc a poc la nostra història literària. D'ella poques referències en tenim abans del segle IX. 

Gràcies a la fundació de monestirs, promoguda per Guifré el Pelós (840-897), quan els comtats de la Marca Hispànica anaven conformant l’actual Catalunya, l’obra dels escrivans va anar reproduint una historiografia recollida a través de fets ocorreguts a partir del naixement de Jesucrist. Era una historiografia on només es destacaven alguns fets propers, lligats a la història religiosa, a noms de sants i màrtirs locals i a l’enumeració de comtes pertanyents a la Marca Hispànica a partir de Guifré el Pelós.

La llengua catalana, com la resta de llengües romàniques, deriva del llatí vulgar. Els primers textos en català que es conserven pertanyen als segles XII i XIII, quan el llatí ja no era entès pel poble. Les Homilies d’Organyà és el primer text important i extens en català (finals del segle XII). O sigui que els manuscrits que s’escribien en els monestirs de la Catalunya vella, estaven escrits en llatí. A les corts occitanes dels segle XII s’originà la lírica trobadoresca, poesia culta expressada en occità; la poesia dels trobadors catalans estava escrita en llengua occitana, fins el segle XV, segle en el que situem la producció del poeta Ausiàs Marc, que ja s’expressa en català i trenca definitivament amb la tradició trobadoresca.

Va ser en temps de l’Abat Oliba,(971-1046), nomenat Abat de Ripoll, que la tasca cultural del monestir el convertí en centre intel·lectual de primer ordre i un referent en la cultura de la l’Europa medieval.

Ramon Llull. (1232-1316). Sens dubte, és el personatge més important de les nostres lletres. Ell és el pare de la literatura escrita en català.
Llull neix a la ciutat de Mallorca l’any 1232, fill d’una família barcelonina que havia arribat a l’illa amb la conquesta de Mallorca pel rei Jaume I. En una primera època, casat amb Blanca Picany, té dos fills, escriu poesia trobadoresca i porta una vida desordenada. Als 32 anys fa un canvi total després d’una visió miraculosa de Crist crucificat. Ven totes les seves possessions i trenca amb els vincles familiars per dedicar-se  a Déu.

A partir d’aquest moment inicia un període vital intens, amb una presència pública d’activitat frenètica i un contacte permanent amb reis i papes. Viatja infatigablement, dóna lliçons a les universitats, discuteix amb els intel·lectuals de l’època, participa en concilis, promou creuades i evangelitza infidels. Va ser empresonat, condemnat a mort, sofrí depressions i va ser víctima d’un naufragi on perdé gran part de llibres I no obstant, malgrat aquest treball incessant, i els obstacles que trobà pel camí, va ser capaç de vestir una obra extensa,  diversa i notabilíssima, reconeguda mundialment. Aquell "beato Raimundo Lulio" de la meva migrada educació franquista (mallorquí, això sí, Déu ens guard d'anomenar-lo català) comentat com de passada, ves per on, ha resultat ser un superdotat, el doctor il·luminat li deien, una mena de fenomen extraordinari i prolífic, que escampa la llengua catalana per tot Europa.

L’obra fiosòfica de Llull és completament coherent amb el seu pensament i respon a uns objectius precisos i fonamentals: compondre un mètode -que ell anomena l'Art - basat en la raó, per lluitar contra els errors dels infidels de manera sistemàtica, amb arguments irrefutables. El seu gran empeny és demostrar amb aquest mètode la veritat de la doctrina de Jesucrist.
De la seva obra en prosa vull destacar El llibre de les bèsties, compendi d'enginyoses faules escrites de manera magistral.