JOSEP MARIA DE SAGARRA

Riva, Sagarra i altres intel·lectuals reunits en la clandestinitat

El que sorprèn i admira dels autors de la primera mitad del segle XX, és la seva gran preparació intel·lectual i el profund coneixement de la llengua. Tant els noucentistes, com Carner o Riba, o altres contemporanis no adscrits a aquest moviment, demostren unes aptituds d’adaptació a les Normes de Fabra que, lluny de suposar un obstacle per la llibertat de creació literària (com pregonaven alguns escèptics), van significar la plena realització d’aquestes obres. Així, i precisament en el marc d’unes regles ortogràfiques i amb una gramàtica normalitzada, la llengua d’aquests autors assoleix les màximes quotes d’excel·lència. Vet aquí la gran importància de l’obra reformadora de Fabra.

Un dels escriptors que es va mantenir al marge del Noucentisme és Josep Maria de Sagarra (Barcelona 1894-1961). Fill d’aristòcrates, va rebre una sòlida formació cultural, que, al llarg de la vida, li va permetre abordar tota classe de gèneres literaris, des de la poesia al teatre, passant per la novel·la, la traducció i el periodisme. Les seves obres són d’una extraordinària riquesa lèxica. En la poesia no buscava la simbologia; les paraules no amagaven significats transcendents ni conceptes ocults. El seu missatge era clar, i l’expressava amb recursos quotidians i entenedors. És ben cert que ell posseïa una facultat innata per elaborar versos; no obstant, les rimes fluïdes, plenes de musicalitat, no eren una troballa casual, sinó fruit d’una recerca estètica ben elaborada.

La poesia i el teatre, són els gèneres on va brillar especialment el geni de Sagarra, ja que els dos obeïen a una mateixa òptica creadora. Formalment el seu estil corresponia més a l’època romàntica de la Renaixença que al segle XX, però així i tot o potser a causa d’això, el seu teatre en vers va gaudir de gran popularitat. Sabia crear l’espurna de gran efecte capaç de complaure al públic, un públic que s’emocionava amb els temes i a la vegada fruïa escoltant el caudal de versos que brollava amb facilitat extraordinària.

Edifici on s'ubicava el Teatre Helena, a  Gràcia

Les seves obres s’estrenaven al Romea amb gran èxit, però després s’anaven representant per teatres d’aficionats, principalment del barri de Gràcia. Sempre recordaré l’ambient d’expectació que es produïa dins el nostre centre social, el Teatre Helena, quan s’hi representava alguna obra de Sagarra. Era un esdeveniment molt celebrat. El teatre era ple i els aplaudiments agraïen l’esforç del quadre escènic per memoritzar aquella pila de versos, i per interpretar dignament una peça tan admirada. Casi sempre s’hi incorporava algun actor o actriu conegut, per reforçar l’elenc. “L’hereu i la forastera”, “L’hostal de la Glòria”, o la “Rambla de les floristes”, són obres que hi vaig veure de petita i que encara recordo perfectament, pel rebombori que es produïa dins del centre.

Rosa M. Sardà a La Rambla de les floristes

Estic segura que si aquestes obres es representessin ara al nostre Teatre Nacional,  tindrien un gran èxit. Trobo a faltar un reconeixement més gran per autors com en Josep Maria de Sagarra i altres, que són el nostre patrimoni cultural i els nostres grans clàssics.