 |
| Joan Oliver |
 |
| Joan Fuster |
Avui intentaré fer un petit tast per la vida de dos homes que m'han impressionat especialment. Diferents en l'origen i en la dimensió social, però fidels a un mateix compromís ètic: Joan Oliver ("Pere IV"), i el valencià Joan Fuster.
M’agradaria aprofundir de manera més assossegada en l’obra dels autors que anem analitzant perquè cadascun d’ells s’ho mereix, però
m’adono que, ara per ara, és impossible. Per aconseguir-ho és necessari dedicar hores
a lectures posteriors i, com a conseqüència, disposar d’un temps de vegades
difícil de trobar. Com ja predica el títol dels curs, aquest ens proporciona
els rudiments necessaris per anar coneixent de manera general els “Autors
imprescindibles”, i en aquest sentit acompleix perfectament. Hem fet una ràpida
capbussada per les nostres lletres i amb
ella ha ressorgit la història del nostre país, ja que l’una ha condicionat
l’altra inevitablement, i quan topem amb persones tan íntegres com les de la lliçó d'avui, gràcies a les quals el nostre llegat cultural ha perdurat, sento la necessitat de conèixer-les més a fons. Espero que a partir d’aquestes classes, quan
retrobi el temps per llegir les seves obres, assaboriré més que abans les qualitats humanes que els estic descobrint.
Joan Oliver va néixer a
Sabadell el 1899, dins d’una família benestant de la burgesia industrial del
segle XIX. Estudià Dret a la Universitat de Barcelona. Ple d’inquietuds socials
estableix amistat amb altres joves afins a les seves idees, l’anomenat Grup de
Sabadell, format pels escriptors
Francesc Trabal i Armand Obiols, amb els que funda l’editorial La Mirada.
Abans
de la guerra civil escriu entre altres
l’obra de teatre “Allò que tal
vegada s’esdevingué”, el poemari ”Les decapitacions”, molt ben considerat
per la crítica, i el “Bestiari”, on descriu les
característiques més remarcables d’alguns “animals” i on ressalta la seva
vessant satírica. El drama de l’exili després de la derrota de 1939, l’obliga a viure primer a França, després a
Buenos Aires i finalment, a Xile, on resideix nou anys. Enyorat de la pàtria,
torna a Catalunya el 1948, en plena repressió franquista. La policia registra
casa seva, li retira el passaport i l’ingressa a presó dos mesos. Per afegir encara més dolor en la
seva vida, poc després, la seva dona mor de leucèmia.
Intenta sobreviure
treballant en el que ha fet sempre: escriure. Durant una colla d’anys fa nombroses
traduccions d’obres de teatre, en un intent d'atraure a un públic burgès al teatre internacional de qualitat; col·labora amb la revista Destino i amb l’editorial Montaner i Simon i acaba dirigint
l’editorial Proa. Obté gran ressò i èxit de crítica amb “Vacances pagades” (1960), un compendi del que ha estat el corpus
fonamental de la seva poesia, la temàtica social, l’actitud crítica i l’inconformisme.
Montserrat Roig el defineix com a “personatge venerable amb una atracció
indefinible per la seva actitud cívica”. L’any 1970 rep el Premi d’Honor de les
Lletres Catalanes i mor el 19 de juny de 1986.
 |
| Fragment d'una auca dedicada a Pere IV |
L’altra gran personatge de les lletres d'avui, el valencià Joan Fuster, també ens dibuixa una imatge de resistència infatigable i de fidelitat al propi pensament.
Joan Fuster i Ortells neix a Sueca el 1022, fill d’una família
camperola i artesana. Estudia Dret a la Universitat de València i a partir de
1944, en que publica el seu primer article, la seva activitat és incessant com
articulista i autor de llibres de diferents estils. Fins el 1954 es dedica
principalment a la poesia; més tard el seu treball s’orienta cap a l’assaig, la
història i als problemes culturals i socials del País Valencià. En aquest
sentit se’l pot considerar com un autor totalment compromès amb la seva terra.
La seva obra més representativa, “Nosaltres
el valencians”, significa el redescobriment del País amb
totes les seves contradiccions i amb ella neix la consciència jove i combativa
del país. “Judicis finals”, “Diccionari
per a ociosos”, “Babels i Babilònies”, “Antologia de la poesia valenciana”,
“Poetes, moriscos i capellans” o “Literatura catalana contemporània”, són
alguns dels títols que componen la seva extensa obra
.
Dedica gran part dels seus escrits d'assaig a la història i la crítica literària, amb estudis sobre Isabel de Villena, Salvat Papasseit, Josep Pla, Espriu i altres, així com a l'anàlisi en profunditat de la llengua. El 1985 es va doctorar en filologia catalana a la universitat de València. Josep Pla va dir de Fuster: "Representa una nova mentalitat. No és un valencià estricte, ni un català de València, ni un valencià catalanitzat. Fuster és un element normal de la totalitat de la nostra àrea lengüística".
.
 |
| Fuster amb Josep Pla |
Joan Fuster és una d’aquelles figures que omplen una època, i al
mateix temps un dels més alts representants de la cultura de tots els temps,
dins i fora del País Valencià. Per això mateix, i per la seva dedicació al
país, va haver de suportar els atacs dels sectors més ignorants i retrògrads de
la societat oficial valenciana.
L’any 1975 va rebre el Premi d’Honor de les lletres catalanes.
