Una literatura ha de tenir, dins la seva producció, un ventall divers
d’autors i de gèneres per a ser considerada com cal, i això precisament és el
que veiem que té la nostra, quan hi figuren persones de les característiques de
Pere Calders.
Pere Calders i Rossinyol va
néixer a Barcelona l’any 1912, any de bona collita literària en que també van
veure la primera llum Tísner, el seu
gran amic i company d’exili i l’escriptor Joan
Sales. Però el denominador comú que realment els enllaça, és el compromís
amb el país i la llengua, un compromís que els conduí a la implicació directa
en el drama de la guerra i a les seves conseqüències posteriors en forma de
diàspora. Aquests escriptors van haver de conviure amb situacions noves i
difícils, que els van proporcionar visions diferents des d’angles insòlits,
fora de la pàtria. Aquests és el cas de Pere Calders, que, potser sense les experiències
viscudes durant l’exili a Mèxic, no hauria arribat al grau imaginatiu en que
s’enlairen les seves obres.
No faré esment de la seva biografia, ja que la
podem trobar amplament explicada a Internet; ni tampoc em centraré en la seva
producció literària, amb títols tan representatius com “L’ombra de l’atzavara”. Només vull ressaltar la seva faceta de
contista, gènere en el que s’assenta gran part de la seva obra, perquè va estretament lligada a la seva personalitat..
El
gran mèrit dels seus relats és el punt de vista original que ofereix al lector, capgirant radicalment l’escala de
valors comú a la humanitat i la naturalitat absoluta amb que ho fa. Amb un
llenguatge col·loquial i directe, converteix
les situacions més insòlites en fets creïbles. El text que recrea Calders tendeix
a bastir un plantejament totalment nou sobre qualsevol qüestió, i quan el conte
acaba, el lector s’enfronta a una realitat que el convida a una certa crítica
sobre els comportaments humans. En aquest sentit, podríem concloure que l’escriptor
utilitza el tema fantàstic com a
revulsiu dins una societat cada cop més marcada pel realisme positivista.
Personalment, els escrits de Pere Calders els he trobat sempre
divertits i plens d’enginy, tant els de la primera època, com els de producció
posterior. Entre aquests títols hi podem trobar “Cròniques de la veritat oculta” o “Invasió subtil i altres
contes”. L’intransferible sentit del humor que hi fa surar de manera ingènua
i natural enmig de l’absurd més absolut, provoca sovint hilaritat i sorpresa i
transmet una mena d’inquietud subjacent. Tot plegat ens retrata un autor
creatiu per naturalesa, amant de la fantasia però també convençut dels recursos
positius que la vida pot oferir, malgrat els moments de tristesa i desesperació.
Pere Calders va ser un home incombustible, divertit i optimista, capaç de
convertir l’adversitat en font d’inspiració.
Plenament entregat a la feina d’escriptor, en més d’una ocasió confessava amb certa
vergonya, que el fet d’escriure no representava per a ell la mena de patiment transcendent
que manifestaven alguns companys d’ofici; ans al contrari, per a ell era un
sofriment no poder escriure.
El muntatge musical "Antaviana", l'any 1978, basat en contes de Calders, va constituir un gran èxit de crítica i públic. El ressò d'aquest espectacle contribuí a portar més lectors cap a la seva obra i el va consagrar com a escriptor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada