UNA PLAÇA IMMORTAL

La Plaça del Diamant

Mercè Rodoreda, és una gran escriptora. Té un estil inconfusible, únic, un estil que va saber conrear i depurar a través d’anys de paciència i tenacitat i que finalment va rebre el reconeixement de tothom. Això ja ho sabem i no cal insistir-hi. Només voldria recalcar la seva importància, amb un fet inqüestionable que pocs escriptors han arribat mai a assolir: el d’enlairar el nom d’una plaça fins atorgar-li una projecció universal. Segurament quan escrivia “La Plaça del Diamant", no sospitava el renom que la novel·la obtindria, i molts menys, la conseqüent fama que de retruc arribaria a la plaça del barri de Gràcia. Escriure sobre un espai qualsevol no massa conegut de Barcelona, i convertir-lo en un indret mític, dona idea del gran mèrit literari de l’obra. “La Plaça del Diamant” és una novel·la rodona, una veritable obra mestra i per aquest motiu, el nom de la plaça ha transcendit per sempre.

La plaça actualment

La plaça del Diamant era i és ara un lloc tranquil i assossegat, encara que en el seu subsòl s’hi conservi un refugi antiaeri, herència i testimoni de la terrible guerra civil. Una plaça amb un gran espai central, capaç d'encabir perfectament un ball de festa com el de la novel·la. Les meves companyes de blogs M. Carme Juan i Magda Simon, veïnes del barri de Gràcia, han glosat el lloc i l’escriptora, i jo em permeto publicar algunes fotografies del seus treballs. No hi ha dubte que és un barri emblemàtic ple de vida, i el nom d’alguns indrets, com el mateix de la plaça del Diamant, tan suggeridor, potser va propiciar la creació literària de Mercè Rodoreda.

Són molt interessants les reflexions que l’autora fa sobre el fet d’escriure. Segons Rodoreda “fer una novel·la és difícil. L’estructura, els personatges, l’escenari... aquest treball de tria és exaltant perquè t’obliga a vèncer dificultats” i afegeix:“Tota la gràcia de l’escriure radica a encertar el mitjà d’expressió, l'estil." Dels personatges afirma que “un autor no és Déu” però en canvi confessa que “des del meu reialme d’autor explico els meus personatges, sé què pensen, els faig parlar amb la meva veu. Els personatges literaris innocents desvetllen tota la meva tendresa, em fan sentir bé al seu costat, són els meus grans amics.”

La pel·lícula “La Plaça del Diamant, de Francesc Betriu, amb Sílvia Munt en el paper de Colometa, va constituir un gran èxit de públic. La cançó que l’acompanya té una lletra molt poètica, de Joan Ollé. La música de Ramon Muntaner, deliciosa, així com la seva veu interpretant, venen a arrodonir el conjunt.