REFLEXIONS SOBRE ELS AUTORS MODERNISTES - JOAQUIM RUYRA

Abans que res vull expressar un sentiment d’agraïment al reguitzell d’escriptors i filòlegs que ens han precedit i que han fet de la nostra llengua el vehicle sòlid que és actualment. I vull centrar-me en el període que més admiro, el Modernisme, per remarcar com n’és de sorprenent comprovar la gran quantitat d’autors qualificats que van coexistir en un període relativament tan curt. Suposo que el pas d’un segle a l’altre, amb la industrialització, els moviments socials i el contacte amb cultures més enllà de les nostres fronteres, van motivar que les ments visionàries dels nostres artistes sentissin la necessitat imperiosa de crear i ho fessin d’una manera tan rica i diferent. Va ser un període intens, fructífer, ple de personatges interessants agitats pel desig de copsar la bellesa i  expressar-la en una llengua cada cop més endreçada. Pel meu imaginari circulen tots els noms que hem anat desglossant i la potència del seu esperit creador em provoca un  respecte molt profund. Els veig com personatges gairebé èpics. No sé si ells preveien el que arribarien a representar quan van emprendre la tasca d’escriure i què suposaria per les generacions futures el seu missatge renovador. En tot cas, formen part de l’engranatge que ha teixit la nostra cultura i els hem d’estar molt agraïts.

 Als noms que hem repassat anteriorment he d’afegir el de Joaquim Ruyra. Joaquim Ruyra va néixer a Girona el 1858 i va morir a Barcelona el 1939. Ès un escriptor que m’inspira una mena de tendresa especial per la delicadesa i originalitat dels seus escrits. Ell va conviure amb la Renaixença, el Modernisme i el Noucentisme, però podríem definir la seva obra com la de un “apòstol” de la llengua (el segon després de mossèn Alcover), ja que a innovar-la i enriquir-la va dedicar la seva vida.  Va ser un eficaç col·laborador de Pompeu Fabra en la discussió de problemes filològics. Ès un genuí representant d’una literatura popular on la qualitat i el rigor estilístic assoleix una altura definitiva. La selecció de la paraula precisa per expressar la vida d’una forma bella va ser la seva màxima preocupació. El seu univers literari, centrat en el mar i en la costa, concretament en el poble de Blanes, d’on provenia la seva família, ens ha aportat una sèrie de relats curts plens d’humanitat. La seva prosa és poètica, però retrata amb gran penetració psicològica els personatges humils de pescadors i pagesos, amb el parlar salat propi d’aquelles terres. “Marines i boscatges”, el seu primer llibre és un recull de contes de gran qualitat literària. La seva prosa, amarada d’un lirisme viu i acolorit, l’ha convertit en referència constant per a molt autors posteriors.

De la selecció de contes que amb tant d’encert ens prepara la Dolors, he retrobat “Les Senyoretes del mar”, una fantasia deliciosa, una joieta delicada i amable que expressa tot l’amor al mar i a la vida marinera que en Ruyra sentia, i que vaig tenir ocasió de conèixer ja fa uns quants anys, dins del curs “Contes i narracions” també amb la Dolors (després de tants cursos de literatura potser al final aprendré alguna cosa)

( )... “ Totes, a la fi, van mormolar paraules misterioses a l’orella dels que dormen. Els parlen de la poesia del mar, del bellugueig encantador de les ones de llurs variades i finíssimes colors; dels oratges, de la calma, dels vents, de les delícies d’una llarga navegació, de la sublimitat dels temporals... I els pescadors somnien, somnien tot allò que els van inspirant les petites fades...”

           
            "Joaquim Ruyra va ser el mestre insigne de les lletres catalanes.
            Potser el més gran escriptor que de qualsevol llengua fins avui he conegut."
                                                                                    Salvador Espriu